Els autònoms, professionals o empreses de serveis es troben cada vegada més amb el problema que la seva feina “no és valorada”.
Fa anys quan una persona anava al metge o l’advocat o a qualsevol professional on el mèdi productiu principal fos “l’intel.lècte”, ningú es plantejava si el preu era car o barat, si pagaven molt o poc, perquè ho deia el Sr.metge o el Sr.advocat i la gent ni sabia ni tenia accés al coneixement
Avui en dia, gràcies a internet, i a la facilitat que té la gent d’accedir a la informació i formació , les coses han canviat (aquí hi hauria un debat sobre la qualitat d’informació d’Internet però aquest no és el tema del què parlem).
Actualment, un client va a l’advocat i quan surti aquest li passa la minuta li diu “200 euros per 30 minuts de consulta?”. O un mecànic ha de sentir… “Home! Això ho faig jo mirant el youtub!”.
Cada vegada és més difícil justificar una cosa que no hauria de necessitar justificació, la feina d’algú que fa un servei (transportistes, advocats, metges, consultors, editors, enginyers, terapeutes, psicòlegs, traductors, tècnics….).
Donem explicació al preu? Un bon professional consultor té tota la inversió de la seva formació posada al seu cap: anys d’estudis amb el seu cost corresponent, milers de nits sense dormir estudiant, pràctiques en empreses, màsters caríssims, assegurances de responsabilitat gens barates, … I quan ja tens tot el coneixement al cap…has de sumar la feina d’assimilar-ho tot, la interiorització de la informació i ser prou creatiu o tenir el talent suficient per resoldre el problema del teu client en el mínim temps.
I cada problema és un examen final, perquè sinó ho fas bé el client marxa, o si la competència vol, pot donar sol.lucions alternatives despreciant les teves i tot i això, aguantar estoicament amb un somriure la frase “és molt car”!
L’altre dia va venir a casa un tècnic que repara electrodomèstics i per 5 minuts de feina ens fa facturar 60 euros/hora + 30 de desplaçament. 90 euros en 5 minuts!!! Però ell sabia quin cable s’havia d’endollar!!
Tot això ho exposo és per situar-nos en la realitat de molts de nosaltres: no es valora igual 90 euros en la nostra feina que 90 euros en uns pantalons (per exemple).
Tota aquesta problemàtica porta a que moltes vegades els professionals de serveis no acabin facturant les seves feines, o que algú els hi demani “com a favor”, o amics i familiars demanen “perquè són família”…..
Doncs bé!! Ahir vaig estar parlant amb dues persones que em van donar una gran lliçó!
“Sempre cobra pels teus serveis ni que sigui amb un cafè!”. És un preu simbòlic, però si tu no li dónes valor els altres tampoc ho faran!